La casa de Asterión, de Jorge Luis Borges

El mite del Minotaure és amb nosaltres des de fa molts segles. Nascut de Pasífae, la reina de Creta (dona del rei Minos), i d’un toro sagrat, Asterió el minotaure és un ésser híbrid amb cos d’home i cap de toro. Per ocultar la vergonya de la seva concepció, Minos el fa tancar en un laberint construït per Dèdal, el famós arquitecte, i allà viu, en la foscor, devorant cada any 14 homes i 14 dones que Atenes envia a Creta com a tribut i com a sacrifici. Fins que Teseu, príncep d’Atenes viatja a Creta i el mata. La meravella dels mites és que parlen amb nosaltres i el que ens diuen canvia a mida que els temps canvien. Dialoguen amb la cultura, i a cada època sorgeixen reinterpretacions que ens aporten visions diverses i polièdriques d’allò que va quedar escrit en l’Antiguitat. Volem fer-vos arribar algunes versions del mite: La casa de Asterión, el conte que Jorge Luis Borges va escriure l’any 1947 (inclòs a El Aleph l’any 1949), revisita la història i ens planteja el personatge des d’un altre enfocament: l’anomena pel seu nom i li dona veu en un monòleg interior que l’allunya del monstre mitològic. També Cortázar va revisitar el mite a la seva obra de teatre Los Reyes, i com a colofó, vegeu els gravats de Picasso sobre el tema.